divendres, 18 de gener del 2013

Per acabar...


Aquesta ha estat una nova experiència i una nova manera de treballar una assignatura. Si soc sincera no ho tenia mica clar en un principi i tot que m’ha semblat molt motivador m’ha costat entendre el significat del per què treballar d’aquesta manera.

Estem acostumats a assignatures estructurades amb uns objectius marcats i que no donen peu a la flexibilitat en cap manera. Estem a punt de finalitzar els nostres estudis i veiem dia a dia com la filosofia base de mestre d’educació infantil és “violada” constantment per part dels nostres educadors..... no vull començar amb critiques, que per suposat hi són i que m’han decepcionat molt al llarg d’aquests estudis, si no que no estem acostumats a que un professor es planti davant nostre i ens digui tot el que ens va contar na Carmen el primer dia de l’assignatura...

No sabia ben bé com encarar l’assignatura, volia que nosaltres mateixes decidíssim què i com volíem treballar.... les nostres cares eren un poema... però abans de que acabessin les dues hores havíem planificat totes les classes fins a les vacances de Nadal.

M’he divertit molt, m’ho he passat molt bé. No he tingut l’oportunitat d’anar a totes les classes però els comentaris de les meves companyes m’han motivat a fer “feina” a casa i m’han servit d’inspiració per treballar amb feltre, tela, escura pipes, etc.... i amollar la vena creativa que tenia aturada des de fa molt de temps.

Finalment dir que tot i que m’ha costat entendre el significat d’aquesta assignatura, he aconseguit fer-ho i treure’n un enriquiment molt gratificant. Gràcies per permetre’ns treballar d’una altra manera, obrir-nos els ulls i deixar-nos gaudir del temps de feina.... La veritat és que m’ha marcat més del que soc capaç a ser conscient. Aquesta assignatura viu una filosofia no contradictòria i sincera.... Estic molt contenta d’aquesta oportunitat!

Enhorabona Carmen, crec que tots et tindrem en el nostre record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada