Aquesta ha estat una nova experiència i una nova
manera de treballar una assignatura. Si soc sincera no ho tenia mica clar en un
principi i tot que m’ha semblat molt motivador m’ha costat entendre el
significat del per què treballar d’aquesta manera.
Estem acostumats a assignatures estructurades amb
uns objectius marcats i que no donen peu a la flexibilitat en cap manera. Estem
a punt de finalitzar els nostres estudis i veiem dia a dia com la filosofia
base de mestre d’educació infantil és “violada” constantment per part dels
nostres educadors..... no vull començar amb critiques, que per suposat hi són i
que m’han decepcionat molt al llarg d’aquests estudis, si no que no estem
acostumats a que un professor es planti davant nostre i ens digui tot el que
ens va contar na Carmen el primer dia de l’assignatura...
No sabia ben bé com encarar l’assignatura, volia
que nosaltres mateixes decidíssim què i com volíem treballar.... les nostres
cares eren un poema... però abans de que acabessin les dues hores havíem planificat
totes les classes fins a les vacances de Nadal.
M’he divertit molt, m’ho he passat molt bé. No he
tingut l’oportunitat d’anar a totes les classes però els comentaris de les
meves companyes m’han motivat a fer “feina” a casa i m’han servit d’inspiració
per treballar amb feltre, tela, escura pipes, etc.... i amollar la vena
creativa que tenia aturada des de fa molt de temps.
Finalment dir que tot i que m’ha costat entendre el
significat d’aquesta assignatura, he aconseguit fer-ho i treure’n un
enriquiment molt gratificant. Gràcies per permetre’ns treballar d’una altra
manera, obrir-nos els ulls i deixar-nos gaudir del temps de feina.... La
veritat és que m’ha marcat més del que soc capaç a ser conscient. Aquesta
assignatura viu una filosofia no contradictòria i sincera.... Estic molt
contenta d’aquesta oportunitat!
Enhorabona Carmen, crec que tots et tindrem en el
nostre record.
